Sèries de Tardor

A principis de juliol vaig publicar una entrada al blog parlant de les sèries que recomanava per practicar l’anglès durant l’estiu. Ara que arriba el fred, les pluges i els dies curts ens trobem que els nostres gustos canvien. Tenim més temps o potser estem més inclinats a connectar Netflix, posar-nos una manta per sobre i asseure's al sofà a passar una estona. Per això, tot i amb el risc de repetir-me més que un lloro, us vull parlar de sèries idònies per mirar durant aquestes tardes de tardor fredes i humides.

Començarem per dues sèries còmiques, una d’elles molt coneguda i amb una base de fans sòlida, i l’altre de no tan coneguda però que fa el fet per passar una estona entretinguda. Parlo de Malcom in the Middle i de The Middle . Ambdues venen amb el format de narrativa i interacció dels protagonistes dins d’una família disfuncional i la resta del món. Malcom in the Middle es concentra amb la narrativa d’en Malcom, el fill superdotat d’una família Americana que lluita per considerar-se de classe mitjana. Les situacions inversemblants, la brutal honestedat amb què interactuen els personatges i les crítiques subtils al somni Americà fan que aquesta sèrie sigui una perla de la televisió. Hi ha una gran base de fans d’aquesta sèrie, especialment perquè l’actor que fa de pare (Bryan Cranston) és en Walter White de la ja mítica Breaking Bad.

Pel que fa a The Middle, potser la sèrie no és tan espectacular, ja que el seu argument s’ha vist sobradament a la televisió, però juga amb un parell de conceptes que la fan molt entretinguda i és altament disfrutable. Viatgem al cor dels Estats Units i ens trobem amb la típica família Americana, pare, mare i tres fills, un dels quals amb un caràcter una mica especial. La història de la família està explicada des del punt de vista de la mare que narra les interaccions de la família amb la resta de la societat. Com a punts a destacar, hauria de parlar del factor sorpresa de la sèrie, al final no saps mai per on et sortiran i la destresa dels nens actors en interpretar el seu paper.

Ens allunyem una mica de les comèdies, però no del tot, per parlar de Chuck . És una sèrie que vaig començar a mirar a finals d’estiu i la veritat és que enganxa molt. Tracta d’un noi normal que rep per error un correu de la CIA amb informació confidencial i es converteix immediatament en espia. La sèrie vol tractar temes seriosos amb dolents molt dolents, dominància del món, etc… però hi ha un factor còmic molt subtil que la fan molt lleugera de mirar, a part de graciosa en alguns punts. Els capítols són de 40 minuts en anglès Americà i hi ha 5 temporades per mirar. Encara no he arribat al final de la sèrie, però pel que tinc entès, acaba bé. Solament espero que sigui així!

Ara sí que poso força distància amb les comèdies i em concentro a parlar de Better Call Saul . Estic segura que molts de vosaltres haureu sentit a parlar d’aquesta sèrie, especialment si sou fans de Breaking Bad. Better Call Saul és l’‘spinoff’ de Breaking Bad i es basa en la vida d’en Saul Goodman, attorney at law. Pels que coneixeu la seva sèrie mare, ja sabeu que el personatge d’en Saul és molt “acolorit”, i que la seva interpretació de la llei, tot i ser advocat, no és sempre la més transparent. En aquest spin off ens endinsem dins la vida d’en Saul i aprenem d’on ve i perquè es comporta així i com s’acaba involucrant amb els càrtels de droga d’Alburquerque, a New Mexico. Mirant aquesta sèrie també es veu rerefons dins del càrtel, el clan Salamanca i altres faccions. Tot i fer referències a la trama de Breaking Bad, té un argument propi que no fa necessari haver vist la primera sèrie per endinsar-se dins d’aquest món… si bé és recomanable, per poder-ne gaudir completament del visionat. Better Call Saul també és molt més lleugera i no tan fosca com Breaking Bad cosa que fa que sigui molt més passable si es vol mirar més d’un capítol seguit.

Ja per acabar, vull parlar de dues sèries que van arribar la tardor de l’any passat, produïdes per Apple TV. Les dues sèries no tenen res a veure l’una amb l’altra, això sí, són de molta qualitat i compten amb una colla de bons actors. Estic parlant de The Morning Show i de Servant .

Anem per la primera, The Morning Show, aquí ens trobem a tres pesos pesants del cinema i la televisió: La sèrie la porten l’Steve Carell (conegut pel seu paper a The Office), la Jennifer Aniston (La Rachel de Friends) i la Reese Witherspoon (Guanyadora d’un Oscar per Walk the Line). La sèrie tracta d’un morning show als Estats Units que es veu embolicat dins una trama d’assetjament sexual i com això afecta la vida pública i privada de tots els seus treballadors. Crec que la sèrie fa una feina meravellosa en plasmar la realitat del moviment “Me Too”, no és una sèrie d’aquelles que et fa desconnectar completament perquè la trama és un xic escabrosa i fosca, però està molt ben portada i és completament recomanable.

Ara que estem a tocar de Halloween, deixeu-me parlar sobre The Servant. Aquesta ve anunciada com una sèrie de terror fi al més pur estil M. Night Shyamalan, que, per cert, resulta que precisament hi està involucrat en la producció. Ara bé, jo no la considero una sèrie de terror, més aviat una sèrie que dóna molt mal rotllo. Els capítols són curtets, 20 minuts, i segueixen una línia bastant clara de la història. A hores d’ara, però, després d’haver vist la primera i única temporada (de moment), tinc més preguntes que no pas respostes i no puc esperar a saber que passa. Parlem d’una família ben avinguda de Filadèlfia que porta a casa seva a una completa desconeguda per cuidar del seu fill nounat, i ho deixo aquí perquè no vull robar-li l’entreteniment a ningú… Només us demano que mireu el tràiler a YouTube .

Moltes gràcies per haver aguantat el rotllo i a veure si us animeu a seguir alguna de les recomanacions televisives que us faig!